Té sentit continuar fent Els Pastorets al segle XXI?

ARTICLE D’OPINIÓ

Josep M. Mercadé Teixidó, impulsor dels Pastorets de l’Espluga al Casal, el 1976

Vet aquí una pregunta que pot semblar retòrica si tenim en compte que a les pàgines de l’últim exemplar del setmanari Nova Conca es donava compte de mitja dotzena llarga de localitats, de la Conca i l’Alt Camp, on s’havia representat el tradicional espectacle nadalenc. Tanmateix no és una pregunta baldera ja que justament era aquest enunciat el que encapçalava la ponència marc del IV Congrés de Pastorets de Catalunya que es dugué terme a l’Espluga de Francolí el març de 2022, confeccionada pel reconegut sociòleg Salvador Cardús i on es posaven de relleu les indefugibles diferències entre la societat actual i aquella que a cavall dels segles XIX i XX va veure la eclosió dels textos de Els Pastorets que són encara la base dels espectacles que fem avui en dia.

Parlem d’una societat, aquella de fa més d’una centúria, amb un component confessional molt rellevant i en la que la pràctica religiosa abastava un segment molt alt de la població. Parlem també de que tot i les evidents diferències socials, es tractava d’una societat que compartia bona part de referents culturals i on l’escassa mobilitat de les persones actuava com a element uniformitzador. Tothom havia nascut al mateix poble!!!!

No perdem de vista tampoc que tot el que entenem com a món del lleure no existia, molt especialment per als nens i nenes, que només podien gaudir d’unes expressions festives molt escasses i encara relacionades en gran manera amb la pràctica religiosa.

Davant aquest panorama del passat, tot ell propici per a desenvolupar una activitat lúdica d’accent religiós com Els Pastorets, en que ens trobem a dia d’avui?

Doncs ens trobem amb una societat majoritàriament de caràcter no confessional de manera que la catalana és una de les societats més secularitzades del nostre entorn i  amb un baixíssim percentatge de pràctica religiosa.

Catalunya d’altra banda s’ha convertit en un conglomerat social molt divers, pensem que en 100 anys la població del país s’ha multiplicat per 4 i en aquests moments pràcticament un de cada 3 catalans té els seus orígens fora de casa nostra i per tant en molts casos no compartim una tradició cultural comuna amb molts dels nostres conciutadans.

La industria del lleure infantil i també la dels adults té una potència extraordinària amb gran proliferació d’activitats d’esbarjo de tot tipus, sortides, esports, audiovisuals, xarxes socials…. Hi ha molt per triar!!!!!

I encara cal esmentar el que ara anomenen la cultura de la cancel·lació en que, en una pràctica discutible, i per tal de no incomodar ningú, es va creant un espai públic neutre sense referències al nostre bagatge cultural molt especialment el d’arrel religiosa per tènue i folklòric que sigui.

I tot i aquest entorn poc propici les representacions de Pastorets a Catalunya continuen tenint una excel·lent acollida de públic, pensem que en el present  cicle nadalenc convocaran més de 70.000 espectadors en una seixantena de localitats i amb la participació de més de 70 grups diferents.

La pregunta torna a fer-se inevitable: Quines consideracions ens hauríem de fer que ens ajudin a comprendre la fidelitat del públic a aquest genuí espectacle de Nadal en una societat tan laica com la nostra?

Potser l’essència simple, i bonhomiosa d’aquesta tradicional representació, s’erigeix avui com ahir en contrapunt, tan feble com vulgueu però contrapunt al cap i a la fi, d’un ordre social senyorejat massa cops per interessos cruels i inconfessables?

Potser ens entendreix  la vulnerabilitat nítidament representada pel naixement d’un infant en una estable que han ocupat Josep i Maria, els seus pares, perquè, lluny com són de casa seva, se’ls ha negat un acolliment digne. Per cert, canvieu estable per un sota pont d’autopista i ja ho tindríem a dia d’avui.

Potser ens corprèn la pobresa honrada del pastors que al ras s’ocupen dels ramats mentre comparteixen l’escalf del foc, i la sopa  quan de sobte queden enlluernats en anunciar-se’ls  una bona nova que no entenen ben bé però que els emociona i omple d’il·lusió?

Ens impacta que en Els Pastorets de Folch i Torres la trama comenci en la severa austeritat d’un mas antic on una família és travessada per una dolorosa absència que en aquest cas, avui és Nadal no ho oblidem, es resoldrà feliçment?

Aquestes i altres consideracions com la qualitat genuïna del català que s’hi parla, la companyia que ens fan versos, nadales i cuplets tan nostres. O encara el que tenen de cohesió social en les viles i ciutats on són representats, podrien ajudar-nos a entendre que aquests Pastorets, en que les facècies dels rabadans tenen molt més pes que l’ordit religiós que les sustenta, continuïn atrapant-nos en un entramat d’aventures de guant blanc, en que els bons fan riure i els dolents només fan el ridícul. Unes aventures que, sigui dit de pas, en alguns casos avui s’escriurien d’una altra manera.

Si la resposta a la pregunta que planteja el títol d’aquest article volem que sigui afirmativa haurem d‘esforçar-nos a presentar uns espectacles dignes, a fer-los evolucionar i es clar fer-nos noves preguntes:  Som sempre els mateixos? S’incorporen els joves dalt i baix de l’escenari? Els novíssims i no tant nous immigrants s’incorporen? Hi ha els relleus desitjables als grups de Pastorets? Hi ha transversalitat grans i joves? Hi ha gent de procedència social diversa? Ens sabrem adaptar als temps actuals: xarxes, diversitats de gènere?…  Haurem d’estar atents a la platea i a l’escenari. De com puguem respondre a aquestes preguntes dependrà la continuïtat d’una tradició que en diversos formats arrenca a l’edat mitjana i que es un patrimoni estimat i compartit per molts catalans.

Publicat al setmanari Nova Conca del 9 de gener de 2026