Amb les entrades exhaurides per primer cop a la representació d’aquest 28 de desembre, els Pastorets de l’Espluga han superat, un any més, el rècord d’espectadors, cridats, especialment, per la gran renovació escenogràfica anunciada enguany. Entre el dia de Nadal i el dels Sants Innocents, més de 1.500 persones han omplert el gran teatre del Casal, on aquest 2026 farà 50 anys que es representen els Pastorets, coincidint amb els 140 anys de tradició a la vila. Mai abans una representació dels Pastorets havia aplegat tants espectadors a l’Espluga. L’expectació generada per la nova escenografia ha provocat una gran demanda de localitats, completant tot l’aforament disponible per aquest diumenge.
Tratea Teatre havia mantingut en secret la major part de la nova escenografia. Només se n’havia revelat el teatrí i un dels telons que hi ha fa de decorat: el bou i la mula del naixement. Això, però, era només una petita part de l’espectacularitat del nou muntatge a l’escenari, aprofitat en tota la seva amplada, alçada i fondària per un impressionant bosc d’arbres de fusta vella. Aquest element, juntament amb l’escala mòbil per on s’enfilen els personatges més importants, ha deixat bocabadats els espectadors.
Emissió a televisió, per Cap d’Any
Com ja és costum des del 2016, la televisió pública del Camp de Tarragona emetrà, aquestes festes, l’emissió dels Pastorets de l’Espluga, enregistrats el dia de Nadal. L’espectacle va arribar a la petita pantalla per quedar-s’hi, gràcies al seu gran èxit d’audiència, amb més de 50.000 espectadors anuals a la petita pantalla. Aquest any, la renovació escenogràfica es podrà veure a televisió els dies 1 de gener (10h i 14h), 3 de gener (11h), 4 de gener (12.30h) i el dia de Reis, 6 de gener a les 9h del matí.
Un somni fet realitat
El disseny escenogràfic ha permès a l’espectacle convertir-se en un autèntic somni, no només pel desig dels seus impulsors de fer realitat el canvi, sinó perquè la nova proposta permet a l’espectador endinsar-se millor a la història que realment somien en Lluquet i en Rovelló. L’estructura de fusta que sorprèn l’espectador només aixecar-se el teló representa la masia on viuen els dos rabadans. Realment es tracta d’un teatrí per on transcorrerà la història que els vol explicar l’àvia, però que, en adormir-se de seguida, acaben en somnis.
En un primer moment, la casa s’omple d’arbres sinistres i de dimonis, que transformen la masia en un indret diabòlic. L’escala giratòria es converteix en un temple d’exaltació del mal. Una llampant i surrealista bola de Nadal gegant esdevé una lluna de sang fins que, des de les altures apareix sant Miquel i foragita els set pecats capitals. El bosc es transforma, al llarg de l’espectacle, en funció de si apareixen els personatges bons o els dolents i al teatrí van canviant els telons. Destaca la magnitud de l’escena del carrer de Natzaret, plena de color i amb una novetat: la visió de l’interior del temple on es casen Josep i Maria, mentre a fora, Satanàs intenta impedir-ho.
Al segon acte, un dels canvis més destacats l’ha viscut l’Infern. Els renovats Pastorets de l’Espluga han canviat les antigues cavernes de paper per un infern reial, on Satanàs comanda els seus súbdits diabòlics des d’un tro daurat que, finalment, acaba destronat. Destaca el fet que en aquesta escena hi aparegui un dels pocs elements de l’antiga escenografia que ha sobreviscut: la caldera dissenyada per Antoni Sàbat fa 25 anys.
Del tercer acte en destaca la nova posada escena dels cuplets, molt més dinàmica i sorprenent per l’espectador així com un final apoteòsic, en què Satanàs s’enfonsa als abisme davant de Jesús infant en una escena que, per primer cop, inclou el retorn dels personatges del pròleg a casa seva, després de la missa del Gall, on desperten a Lluquet i Rovelló del somni, enmig del pessebre.
Un gran obra de vila de rang professional
Per fer realitat el canvi escenogràfic més gran dels 140 anys dels Pastorets de l’Espluga ha calgut la implicació de moltes persones i institucions. D’una banda, el pressupost econòmic per la compra de tots els materials i la impressió dels set telons del teatrí ha requerit una subvenció de 5.000 euros de la Diputació de Tarragona. La resta de despeses s’han cobert gràcies als donatius fets per desenes de persones i empreses a la campanya micromecenatge oberta a GoFundMe i amb guardioles als comerços de l’Espluga. La recaptació de les dues representacions també es destinarà a sufragar la resta de la inversió.
Pel que fa a la part executora, s’ha comptat amb l’altruïsme de diversos professionals, entre els quals, l‘escenògraf espluguí Quico Estivill és qui ha dissenyat aquesta transformació de l’espectacle mentre el fuster i impulsor de l’espectacle, Josep M. Mercadé, ha encapçalat l’equip constructor amb materials de fusta i plàstic. Per fer-ho possible, Tratea Teatre ha creat tres comissions executores que han treballat durant dos anys per realitat el projecte: la del finançament, la de la construcció i la de l’adaptació artística, en aquest cas liderada per la directora Ester Majós. Un equip format per Dulci Álvaro, Carme Torres, Toni Morlans, Xavier Lozano i la mateixa Majós va dissenyar, l’estiu del 2024, tots els nous moviments dels actors i actrius gràcies a la maqueta de l’escenografia i un conjunt de clicks.
L’artífex de tot plegat, l’escenògraf espluguí Quico Estivill, és artista multidisciplinari i autodidacta amb una llarga trajectòria en escenografies per a diferents companyies i sota la direcció de directors com Vol-Ras, la Tal, Pep Cruz, Josep M. Flotats, Carme Portacelli, Xicu Masó o Ricard Reguant. Va professionalitzar-se el 1986 ambInfantillatges de Raymond Cousse, dirigida per Flotats, per la qual va rebre el Premi AET de Reus a la millor escenografia de l’any. Com a artista, el 2015 va guanyar la vuitena Biennal de Girona amb el projecte AB INTRA. Ha exposat a París, Munich, Reguensburg, Veviers (Belgica), HonKong i l’Espluga de Francolí.
No responses yet