Més que mai, la història del Lluquet i el Rovelló semblarà un somni, a partir d’aquest any, als Pastorets de l’Espluga. La tradició nadalenca reviu enguany amb un nou disseny escenogràfic, obra de l’espluguí Quico Estivill, que Tratea Teatre està anunciant des de l’última representació biennal, el Nadal de 2023, quan van superar-se tots els rècords d’espectadors. Avui s’ha presentat als mitjans de comunicació amb una roda de premsa en què també s’ha descobert el cartell d’enguany, obra del mateix Estivill. L’espectacle es representarà el 25 i 28 de desembre a dos quarts de 7 de la tarda al teatre del Casal. Les entrades es posaran a la venda el 5 de desembre a les 9 del matí a pastoretsdelespluga.cat i l’Oficina de Turisme de l’Espluga.
L’acte de presentació ha servit per descobrir un dels tres elements escenogràfics que s’estrenen enguany: el teatrí per on transcorrerà el somni dels rabadans. Es tracta d’una estructura de fusta que donarà forma a la masia on el Lluquet i el Rovelló fan de rabadans. Quan s’adormin, el lloc s’anirà transformant, com als somnis, en les històries que traslladen els dos pastors a la Judea i que els fan imaginar sinistres dimonis o àngels salvadors. Les parets de la masia es cobriran d’imatges, en alguns casos surrealistes, que situaran l’espectador a cada escena, com si canviessin els decorats d’un antic teatrí.
Aquest 2026 es compliran 50 anys de representacions ininterrompudes —biennals en les últimes dècades— de l’espectacle al teatre del Casal, just quan es commemoren també els 140 anys del primer quadre de Pastorets documentat a l’Espluga, el 1886. El juny de 2024 va seleccionar-se la proposta escenogràfica que substituirà els històrics decorats de paper, aquest 2025. Tot i la renovació integral, l’elecció d’un teatrí com a nou element escenogràfic cluca l’ullet als orígens del teatre tradicional.
A la presentació hi ha assistit l’escenògraf espluguí Quico Estivill, artista multidisciplinari i autodidacta amb una llarga trajectòria en escenografies per a diferents companyies i sota la direcció de directors com Vol-Ras, la Tal, Pep Cruz, Josep M. Flotats, Carme Portacelli, Xicu Masó o Ricard Reguant. Va professionalitzar-se el 1986 amb Infantillatges de Raymond Cousse, dirigida per Flotats, per la qual va rebre el Premi AET de Reus a la millor escenografia de l’any. Com a artista, el 2015 va guanyar la vuitena Biennal de Girona amb el projecte AB INTRA. Ha exposat a París, Munich, Reguensburg, Veviers (Belgica), HonKong i l’Espluga de Francolí.
També han intervingut a l’acte la directora artística dels Pastorets, Ester Majós, el cap de tramoia i nova escenografia, Josep M. Mercadé i el coordinador general, Àngel Tierz, que han explicat que la proposta es completarà amb dos elements més, en aquest cas, mòbils, que es mantindran com a sorpresa fins el dia de l’estrena.
Enguany, a més, es renova la direcció musical, que passa a mans de l’espluguina Anna M. Amigó, que mantindrà, això sí, els arranjaments i la banda sonora dissenyada per Sergi Esparza i que interpreta, en directe l’Orquestra els Pastorets.
Des de l’estiu del 2024 diferents comissions han treballat per redissenyar els moviments escènics, adaptar el text —que es manté, amb els mateixos personatges— buscar el finançament i construir els nous decorats.
El maig d’aquest any els actors i actrius van començar a assajar els nous moviments, que guanyaran verticalitat i acció. A més, el nou disseny escènic permetrà aprofitar, per primer cop, la gran amplitud i boca de l’escenari del Casal de l’Espluga, fins ara adaptada als decorats de paper.
Un bou i una mula, al cartell del 2025
Davant un nou decorat trencador, Quico Estivill ha presentat, per enguany, un cartell aparentment tradicional però gens habitual als Pastorets de l’Espluga: el bou i la mula, que són dos personatges que mai han sortit a l’espectacle, si bé tothom sap que formen part de l’escena del naixement de Jesús. Són dos figures que han alimentat, històricament, la nostra cultura popular. Habitualment el bou apareix com a bèstia de foc, representant el mal; la mula, en canvi, representa el bé i acostuma a ser la bèstia simpàtica i juganera, positiva i festiva, com l’ase del Jeremies. Una vegada més, doncs, la lluita del bé i del mal nodreix el costumari català. La imatge del cartell serà un dels decorats que es podran veure al teatrí que avui s’ha presentat.
Agraïment al micromecenatge i al suport institucional
Per fer realitat la nova escenografia Tatrea Teatre ha comptat amb l’altruïsme de tot l’equip escenogràfic i una important inversió material que s’ha pogut fer gràcies a una important subvenció de 4.961 euros de la Diputació de Tarragona i a la campanya de micromecenatge que ha recollit donatius a través de la plataforma Gofundme.com i les guardioles repartides per l’Espluga.
No responses yet