{"id":941,"date":"2021-11-23T08:43:24","date_gmt":"2021-11-23T08:43:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.pastoretsdelespluga.cat\/?page_id=941"},"modified":"2025-11-25T17:23:51","modified_gmt":"2025-11-25T17:23:51","slug":"origens-del-teatre-popular-esplugui","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/www.pastoretsdelespluga.cat\/index.php\/origens-del-teatre-popular-esplugui\/","title":{"rendered":"Or\u00edgens del teatre popular esplugu\u00ed"},"content":{"rendered":"
\n \n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n \n
\n
\n \n \n
\n \n
\n \n \n
\n

DELS BALLS PARLATS AL TEATRE RELIGI\u00d3S<\/h4>\n

L’esgl\u00e9sia vella i el teatre<\/h2>\n

Recollint el testimoni dels espluguins que des de l’edat mitjana han anat forjant la hist\u00f2ria i tradici\u00f3 local a l’entorn del domini templer i hospitaler, sota el patronatge de sant Abdon i sant Sen\u00e9n, la segona meitat del segle XIX\n suposa per la vila una nova renaixen\u00e7a cultural, popular i tradicional que ha esdevingut la base de la cultura popular espluguina fins als nostres dies, vinculada a la devoci\u00f3 dels espluguins a la Sant\u00edssima Trinitat i amb especial\n rellev\u00e0ncia pel que fa al teatre popular nadalenc i als balls parlats d’ess\u00e8ncia moralitzadora (on s’escenifica l’eterna lluita entre el b\u00e9 i el mal) per la Festa Major. D’aqu\u00ed en sorgeix la tradici\u00f3 de representar els Pastorets\n a l’hivern i del seguici festiu de la Sant\u00edssima Trinitat i la Festa Major amb elements tan destacats com el ball de Serrallonga, dels Emborsadors, de Moros i Cristians, el ball de bastons, el ball de diables, els grallers i els\n castellers. <\/p>\n

\u00c9s a partir de 1871 quan agafa especial protagonisme l’esgl\u00e9sia Vella de Sant Miquel que, un cop abandonada per la construcci\u00f3 de la nova esgl\u00e9sia, consagrada aquell any, es converteix en teatre fins l’estrena del Centre Cultural l’any\n 1929, encara que a la vila hi havia altres petits locals de teatre i ball. A la imatge del fons Pere Catal\u00e0 de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC1-1236-N-185<\/span>\n ), datada de 1916 s’observa clarament l’estructura del telar constru\u00efda a mode de teatre a l’absis de l’edifici g\u00f2tic. Segons Calbet (1997) l’ac\u00fastica “no era pas dolenta i la il\u00b7luminaci\u00f3 es feia amb llums de carbur”. Com a seients,\n es portaven els bancs de l’esgl\u00e9sia nova, es col\u00b7locaven taulons o cadasc\u00fa es portava la cadira de casa. El presbiteri es va convertir en escenari. <\/span>\n <\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n

\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n
\n \n \n \"\"\n
<\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n \n
\n
\n \n \n
\n \n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n \n \n

els pastorets a l’esgl\u00e9sia vella<\/h4>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n
\n \n \n

Els pastors i les rialles<\/h2>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n \n
\n

Si b\u00e9 l’origen del teatre popular nadalenc \u00e9s, en ess\u00e8ncia, explicar la doctrina del naixement del Salvador i la vict\u00f2ria del b\u00e9 per sobre del mal \u2014personificada en la lluita entre Sant Miquel i Satan\u00e0s, queda clar que les mostres\n de cultura popular de la segona meitat del segle XIX i les primeres d\u00e8cades del segle XX buscaven tamb\u00e9 entretenir i arrencar les rialles del p\u00fablic. <\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n

\n \n
\n \n
\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n \n \n
els dos pastors<\/h5>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n \n
\n

L’ess\u00e8ncia dels Pastorets, en pr\u00e0cticament totes les versions, \u00e9s el protagonisme que agafen dos rabadans o pastors. En qualsevol cas, com ara, el seu objectiu era fer riure al p\u00fablic. Tot i aix\u00ed segons Calbet (1997) el text\n que s’utilitzava abans de 1928 era imprec\u00eds i ambigu i els dos protagonistes eren Bato i Borrego.  “El Francol\u00ed” de 1923 parla tamb\u00e9 de “dos didots”, tot i que sembla referir-se a un altre n\u00famero c\u00f2mic diferent dels Pastorets. <\/span><\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n

\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n \n \n
cor d’infants<\/h5>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n \n
\n

El vincle de la m\u00fasica i Els Pastorets \u00e9s evident en l’actualitat i tamb\u00e9 durant el segle XX en qu\u00e8 s’esmenten, als diferents programes, els cors d’\u00e0ngels, pastors i dimonis. Tamb\u00e9 en la seva etapa inicial devia ser aix\u00ed,\n donat l’esment que es fa als cants r\u00edtmics dels nens i al ball de la sardana. Els cants s’acompanyaven, habitualment, amb una pianola en directe. <\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n

\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n \n \n
diverses representacions<\/h5>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n \n
\n

Com en l’actualitat, la representaci\u00f3 d’Els Pastorets no es feia exclusivament un dia, en els seus or\u00edgens, sino que per les cr\u00f2niques dedu\u00efm que s’organitzava una temporada de representacions a l’entorn de les festes de\n Nadal i que podia allargar-se fins al mes de gener. M\u00e9s enll\u00e0 de l’esgl\u00e9sia Vella tamb\u00e9 s’haurien fet representacions en castell\u00e0, a partir de 1891, al Teatre Francol\u00ed i al Centre de Cat\u00f2lics. <\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n

\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n \n \n
l’impuls del “centre de cat\u00f2lics”<\/h5>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n \n
\n

L’entitat que hauria impulsat a l’Espluga la representaci\u00f3 d’Els Pastorets, el 1886 o 1887, \u00e9s el “Centre de Cat\u00f2lics” que va promoure “un quadre de pastorets” i l’obra “Dimas \u00f3 la huida a Egipto” (Calbet, 1997). Tot i que\n es desconeix quina versi\u00f3 es representava. La hip\u00f2tesi dels estudiosos (Calbet, 1997) se centra en “Los Pastorets de Betlem o s\u00eda Lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist” de Miquel Saurina.<\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n

\n \n \n
\n
\n \n
\n \n
\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n \n \n

Els balls parlats espluguins<\/h2>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n \n
\n

Durant la segona meitat del segle XIX, seguint la corrent popular del Camp de Tarragona, l’ess\u00e8ncia agr\u00edcola i costumista de l’Espluga de Francol\u00ed porta al desenvolupament d’una nova cultura popular on, a trav\u00e9s del teatre d’arrel\n religiosa i moralitzadora, s’intenta entretenir la poblaci\u00f3 amb hist\u00f2ries diverses sobre la lluita del b\u00e9 i el mal. M\u00e9s enll\u00e0 de les representacions dels Pastorets, el teatre popular del moment pren forma de balls parlats que s’escenifiquen\n en entarimats de fusta a la pla\u00e7a de la Vila o de l’esgl\u00e9sia per la Festa Major i que participen en processons i seguicis festius de la poblaci\u00f3 fins la segona d\u00e8cada del segle XX. <\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n

\n \n
\n \n
\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n
\n \n \n \"\"\n
<\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n
\n \n
\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n \n \n

La devoci\u00f3 a la Sant\u00edssima Trinitat<\/h4>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n \n
\n

\u00c9s en el context de les festes de retorn de la imatge de la Sant\u00edssima Trinitat de 1883 en qu\u00e8 es documenten per primer cop els diferents balls parlats que es representaven en aquell moment a l’Espluga, aix\u00ed com tamb\u00e9 el\n ball de bastons i de diables, a m\u00e9s de les actuacions castelleres. El 1929, a m\u00e9s, es representa al Centre Cultural l’obra local “La for\u00e7a de la tradici\u00f3” (foto), basada en la devoci\u00f3 espluguina per la Sant\u00edssina Trinitat. <\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n

\n \n
El seguici hist\u00f2ric de la Sant\u00edssima Trinitat<\/span> <\/path><\/svg><\/span><\/a>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n
\n \n \n \"\"\n
<\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n
\n \n
\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n \n \n

El Ball de Serrallonga<\/h4>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n \n
\n

Segons Calbet (1997) va ser el ball m\u00e9s important i popular a la poblaci\u00f3 a finals del segle XIX, inspirat en la vida del fam\u00f3s bandoler Joan Sala, executat a Barcelona el 1634. Aquell ball destacava per l’\u00fas dels trabucs\n i la pirot\u00e8cnia eixordadora a les places i carrers de la vila. A l’hora de dinar, el dia de la Festa Major, els actors del ball passaven casa per casa, vestits de bandolers, a buscar “el dit llevant de taula” al crit de\n “llac\u00e8ncia”.<\/p>\n

Imatge: Ball de Serrallonga recuperat a Vilafranca del Pened\u00e8s (Serrallonga.com)<\/em><\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n

\n \n
L’incident mortal de 1883<\/span> <\/path><\/svg><\/span><\/a>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n
\n \n \n \"\"\n
<\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n
\n \n
\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n \n \n

El Ball de Moros i Cristians<\/h4>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n \n
\n

\u00c9s probablement la refer\u00e8ncia hist\u00f2rica vinculada a la cultura i al teatre popular esplugu\u00ed m\u00e9s antiga, pels vincles que t\u00e9 aquest ball amb la hist\u00f2ria de la reconquesta cristiana de les terres de l’Espluga als sarra\u00efns per\n part dels Cervera, el 1079. Aquest ball representat a Lleida des de 1789 s’hauria representat tamb\u00e9 a Solivella. A l’Espluga, Farr\u00e9 (1992) documenta un original del text amb els principals personatges i la m\u00fasica que intepretava\n “el cec de cal Teuler”.<\/p>\n

Imatge: Ball de Moros i Cristians de Lleida, l\u2019any 1945 (Publicada a Festes.org)<\/em><\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n

\n \n
Els moros i cristians espluguins<\/span> <\/path><\/svg><\/span><\/a>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n \n
\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n
\n \n \n \"\"\n
<\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n
\n \n
\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n \n \n

El Ball dels Emborsadors<\/h4>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n \n
\n

\u00c9s un dels balls que haurien acompanyat la Sant\u00edssima Trinitat en el retorn a l’ermita de 1883, juntamen amb el ball de bastons, el ball de diables \u2014locals\u2014 els grallers i els castellers \u2014primer foranis, despr\u00e9s locals. Es\n refereix, segons Palac\u00edn (1992) al nom castell\u00e0 d\u2019embuzados <\/em>o embozados, <\/em>definici\u00f3 que s\u2019escau a aquell que es tapa la cara per la part inferior fins el nas o els ulls, per no ser reconegut. El\n ball, documentat a l\u2019Espluga \u2014i tamb\u00e9 a Montblanc l\u2019any 1861 (Cartany\u00e0, 1992), seria doncs de l\u2019estil dels balls de bandolers.<\/p>\n

Imatge: L\u2019ermita de la Sant\u00edssima Trinitat de l\u2019Espluga de Francol\u00ed, l\u2019any 1921 (Publicada a Bou, 1979)<\/em><\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n

\n \n
Els emborsadors espluguins<\/span> <\/path><\/svg><\/span><\/a>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n
\n \n \n \"\"\n
<\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n
\n \n
\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n \n \n

El Ball de Marcos Vicente, de la Rosaura i de la V\u00eddua Judit<\/h4>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n \n
\n

L’aire tradicionalista i conservador de l’escena teatral moralitzadora de finals del segle XIX es fa evident en les representacions dels balls de Marcos Vicente, la Rosaura o la v\u00eddua Judit que impregnaven les festes d’un\n nou ambient, marcat, entre d’altres, per la castellanitzaci\u00f3 de la vida p\u00fablica. Aquests balls teatralitzats eren representats pels mateixos espluguins \u2014sempre homes\u2014 a les festivitats de la poblaci\u00f3. <\/p>\n

Imatge: Ball de la V\u00eddua Judit de Rocallaura, davant l\u2019esgl\u00e9sia, probablement el 1916. (Fotografia dels germans Company publicada a Estudis Altafullencs 33, p. 89-139)<\/em><\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n

\n \n
Particularitats dels balls moralitzadors<\/span> <\/path><\/svg><\/span><\/a>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n
\n \n \n \"\"\n
<\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n
\n \n
\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n \n \n

El Ball de Sebastiana del Castillo<\/h4>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n \n
\n

Enmig de la renaixen\u00e7a cultural de finals del segle XIX centrada en la tradici\u00f3 religiosa i costumista, apareix una proposta de teatre popular feminista i de den\u00fancia social que s’hauria representat a l’Espluga almenys l’any\n 1910. Aquesta dansa teatralitzada \u00e9s origin\u00e0ria del sud d’Espanya, en un roman\u00e7 del segle XVIII que va representar-se al Camp de Tarragona entre 1854 i 1929 i que es va recuperar a la ciutat de Tarragona el 2018.<\/p>\n

Imatge: Gravat i impr\u00e8s del ball de Sebastiana del Castillo publicat a la xarxa social Facebook el 23 d\u2019agost de 2018 amb motiu de la recuperaci\u00f3 del ball a Tarragona. (@sebasasesina)<\/em><\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n

\n \n
La representaci\u00f3 espluguina i la recuperaci\u00f3 a Tarragona<\/span> <\/path><\/svg><\/span><\/a>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n
\n \n \n
\n \n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n \n
\n \n
\n \n
\n \n
\n
\n \n \n
\n \n
\n \n \n
\n

Article de Xavier Lozano Bosch (2021) <\/h4>\n

Tratea Teatre del Casal de l’Espluga de Francol\u00ed. NIF G55519839.<\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n

\n
\n \n \n
\n \n
\n \n \n
\n

REFER\u00c8NCIES <\/h4>\n

Calbet i Camarasa, Josep M. i Calbet i Fonoll, Joan (1997). Arrels. Miscel\u00b7l\u00e0nia d\u2019aportacions hist\u00f2riques i documentals de l\u2019Espluga de Francol\u00ed. Cent anys de teatre a l\u2019Espluga.<\/span><\/p>\n

Dalmau, Ramon (1887, 1890, 1892). Cr\u00f2niques. La Renaixen\u00e7a.<\/p>\n

Farr\u00e9, Filo (1992). “Els darrers balls a l’Espluga de Francol\u00ed” a Els Balls Parlats de la Catalunya Nova (Teatre Popular Catal\u00e0). Edicions El M\u00e8dol. Col\u00b7lecci\u00f3 L’Agulla. <\/p>\n

Lozano Bosch, Xavier (2021). Altres elements espluguins. Associaci\u00f3 Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francol\u00ed a webs.gegants.cat\/esplugadefrancoli<\/p>\n

Notes de casa (1923, 15 de gener). El Francol\u00ed.<\/p>\n

Palac\u00edn, Albert (1992) a Els Balls Parlats de la Catalunya Nova (Teatre Popular Catal\u00e0). Edicions El M\u00e8dol. Col\u00b7lecci\u00f3 L’Agulla. <\/span><\/p>\n

Roca i Armengol, Jordi (2000). Hist\u00f2ria de l’Espluga de Francol\u00ed. Segle XIX. Pag\u00e8s Editors. <\/p>\n

\n
\n <\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n

\n \n \n
\n \n
\n \n
\n \n
\n
\n \n \n
\n \n
\n \n \n \n <\/path>\n <\/svg><\/span><\/a>\n <\/div>\n
\n \n
ENRERE: Hist\u00f2ria dels Pastorets de l’Espluga<\/span><\/a>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n
\n \n \n
\n \n
\n \n \n \n <\/path>\n <\/svg><\/span><\/a>\n <\/div>\n
\n \n
ENDAVANT: L’arribada del teatre modern a l’Espluga<\/span><\/a>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

DELS BALLS PARLATS AL TEATRE RELIGI\u00d3S L’esgl\u00e9sia vella i el teatre Recollint el testimoni dels espluguins que des de l’edat mitjana han anat forjant la hist\u00f2ria i tradici\u00f3 local a l’entorn del domini templer i hospitaler, sota el patronatge de sant Abdon i sant Sen\u00e9n, la segona meitat del segle XIX suposa per la vila […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/full-width-page.php","meta":{"om_disable_all_campaigns":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"class_list":["post-941","page","type-page","status-publish","hentry"],"aioseo_notices":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.pastoretsdelespluga.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/941","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.pastoretsdelespluga.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.pastoretsdelespluga.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.pastoretsdelespluga.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.pastoretsdelespluga.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=941"}],"version-history":[{"count":20,"href":"http:\/\/www.pastoretsdelespluga.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/941\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5517,"href":"http:\/\/www.pastoretsdelespluga.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/941\/revisions\/5517"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.pastoretsdelespluga.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=941"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}