Els Pastorets surten enfortits del IV Congrés reconeixent-se patrimoni cultural immaterial

200 persones han participat a l’esdeveniment que ha comptat amb una vintena d’activitats acadèmiques, formatives, culturals i de debat i que s’ha celebrat a l’Espluga de Francolí

Finalment, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya ha pogut celebrar l’esperada IV edició del Congrés de Pastorets de Catalunya que va haver de ser posposada els anys 2020 i 2021 com a conseqüència de la pandèmia provocada per la Covid-19. Amb un organització magistral i sense cap contratemps, els Pastorets de l’Espluga han exercit d’amfitrions de les més de 200 persones d’arreu de Catalunya que han participat a les diferents activitats acadèmiques, formatives, culturals i de debat que s’han celebrat aquest cap de setmana al Casal i al Casalet de l’Espluga.

Divendres al vespre, el professor Jordi Bertran, va protagonitzar, juntament amb l’Orfeó Reusenc l’acte institucional en un espai d’excepció: les Coves de l’Espluga. Bertran va oferir la ponència “Arrels dels Pastorets en la teatralitat medieval” i va ser el primer en qüestionar sobre si caldria iniciar el procés de sol·licitud de declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, alhora que va fer un extens repàs de les nombroses manifestacions culturals que comparteixen arrels amb el fenomen pastorets. En aquesta mateixa línia i en l’àmbit acadèmic també s’ha expressat Lluís García Petit, director de l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial, que ha encoratjat als grups i a la Coordinadora a estudiar-ne la declaració.

Segons el coordinador general de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, Josep Peramiquel, “el Congrés ens ha permès sortir enfortits com a col·lectiu i com a fenomen i ha quedat clar que som patrimoni immaterial del nostre país que cal preservar i potenciar”. En aquesta mateixa línia, la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, Adelaida Moya, ha recordat a la cloenda: “els Pastorets sou part del patrimoni de la cultura de Catalunya tingueu el títol o no”.

Els pastorets, rebels

En l’acte inaugural, el sociòleg Salvador Cardús, ha assegurat aquest dissabte que el cicle de Nadal gaudeix de bona salut, que és una tradició ben viva a Catalunya, i especialment els Pastorets que s’han adaptat al llarg del temps, preserven la llengua catalana, representen valors i reflexions de caràcter universal i “són un lloc de memòria social, de reinterpretació del passat per projectar-lo cap al futur”. Segons Cardús, a més, els grups que fan Pastorets no “són els conservadors de la tradició davant de la modernitat, sinó que és la tradició la que manté viu el moviment” per plantar cara a la cultura de masses i a la indústria de l’oci, uniformadora, que ens “vol dòcils i adotzenats”. En aquest sentit, el sociòleg ha remarcat que “la cultura veritablement popular és la millor resistència en contra del control públic de les nostres vides” i “no és un residu a conservar, sinó un ferment a potenciar per plantar cara a la cultura de masses”. “Els que feu pastorets sou uns rebels que lluiteu a favor d’un país i per un poble normalment madur, encarat i orientat al futur”, ha tancat Cardús la seva intervenció despertant els primers aplaudiments de la intensa jornada d’avui.

D’altra banda, les tres ponències d’àmbit acadèmic han esdevingut un viatge per l’art, per la literatura i pel patrimoni, el mateix viatge que els pastorets porten fent de des de fa segles. La catedràtica d’Història de l’art, Rosa Alcoy ha exposat com han estat imaginats, dissenyats i dibuixats els dimonis en destacades obres d’art i ha parlat de com, a poc a poc, les creences es van anar plasmant en tota mena de criatures nascudes del planter angelical, però transformades en monstres semi-humans. L’estudiosa de la cultura popular, Francesca Roig, ha fet un recorregut a través dels darrers segles i de la història moderna dels pastorets a partir del veto del Concili de Trento. Per Roig “el més important és la vivència de participar en una tradició que travessa segles, que ha anat passat el testimoni de generació en generació”.

El debat al congrés

Tres taules rodones han protagonitzat la part de debat i reflexió del IV Congrés. A “Adaptació dels Pastorets a la realitat de gènere i als temps” s’ha parlat sobre la necessitat d’evolucionar cap a una normalitat de gènere, tenint en compte que els àngels i els dimonis no tenen sexe i que els pastorets són un altaveu de la societat. El debat també ha girat sobre la necessitat de reconèixer la cultura existent, però readaptant i fent noves dramatúrgies. A partir d’aquí la deliberació s’ha obert analitzant sobre si fer uns pastorets nous adaptats als nous temps, poden esdevenir també pastorets i se’n poden dir així.

La professionalització i dedicació d’alguns àmbits ha centrat les altres dues taules rodones. En la mitjans i xarxes s’ha remarcat la necessitat de dedicar temps en comunicar i que sigui una persona o un equip dedicat exclusivament a això. El debat d’aquesta taula també ha girat en la importància de transcendir l’àmbit local i arribar al món global per agafar visibilitat com a col·lectiu. A la taula “Tot voluntariat o amb professionals?” els ponents han coincidit en assenyalar que és important que els actors siguin amateurs ja que és el poble qui fa l’espectacle i manté la tradició i l’entusiasme. Però la realitat demostra que és l’únic espectacle on hi ha barreja de professionals en aspectes de so o llums i que és necessari buscar un equilibri  i ser  amateurs amb exigència professional.

Masterclass i tallers

En l’àmbit artístic s’ha gaudit d’una masterclass amb l’actor Dafnis Balduz, que ha estat una interessant taula rodona, i després una sessió artística intensa amb el polifacètic Pep Plaza. La directora Txell Roda a impartit una masterclass de direcció. L’àmbit tècnic s’ha desenvolupat al teatre del Casal que ha servit d’escenari per repassar les tecnologies digitals a primera hora, i després en Miquel Pujol i en Josep Maria de Ramon han estat el “ying” i el “yang” de la pirotècnia als Pastorets. Tant, que finalment ha quedat el dubte entre els assistents que si s’ha de fer servir o no.

A la tarda, el mag Jordan Bosco ha posat en valor els escotillons que a dia d’avui encara tenen alguns teatres i ha donat solucions en base a la màgia i la il·luminació per remarcar i resoldre escenes de les representacions de pastorets.  

Als tallers de maquillatge i vestuari s’ha vist com fer servir el làtex per envellir a una persona o convertir-la en dimoni, i com treballar vestuari i attrezzo.

La cloenda ha servit per visualitzar el punt de trobada, germanor, relació i intercanvi que s’ha produït al llarg de tota la jornada després de dos anys de pandèmia i dues temporades de pastorets especialment complexes; i ha reforçat la pinya que hi ha entre els diferents grups que han pogut compartir coneixements, experiències i anècdotes. La cloenda presentada pel periodista i actor de Pastorets, Xavier Graset, ha servit per homenatjar a persones que fa 50 anys o més que fan pastorets, als grups participants i per lliurar els premis del VI Fotoconcurs. “La música dels Pastorets, un viatge d’emocions pel territori” ha estat el concert que ha posat la cirereta del IV Congrés, amb músiques procedents de diferents representacions d’arreu del país, interpretades per músics professionals sota la direcció de Sergi Esparza. Aquest diumenge, els últims congressistes que quedaven a l’Espluga han gaudit de visites interpretatives per l’entorn urbà i el Museu de la Rural o pel Paratge Natural i el Monestir de Poblet.

El IV Congrés de Pastorets de Catalunya ha estat organitzat per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya i els Pastorets de l’Espluga de Francolí amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, la Diputació de Tarragona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Coordinadora de Pastorets

La Coordinadora de Pastorets de Catalunya es va fundar l’any 2007 per aglutinar els grups que representen Pastorets arreu de Catalunya. És una federació d’entitats que té com a objectiu establir un espai de relació i intercanvi entre els diferents grups responsables de les representacions, donar difusió als Pastorets com a element patrimonial de la nostra cultura, potenciar la formació i estudiar i fomentar la recerca del fenomen Pastorets.